Centenari discret

    La fàbrica de Lleteries tot just inaugurada l'any 1930. Autor desconegut. Col·lecció particular de Ventura Roca.

El proper dia 16 de setembre farà un segle just d’un esdeveniment del qual, si les coses haguessin anat d’una altra manera, n’hauríem sentit a parlar molt. En canvi, ja fa anys que les circumstàncies van posar punt i final al procés que començava aquell dia de setembre de 1923 i l’efemèride pràcticament passarà desapercebuda. Ara farà cent anys que onze socis de la Cooperativa, influents i en desacord amb diversos aspectes de la gestió de l’entitat creada per Josep Zulueta vuit anys abans, es donaven de baixa amb la intenció de crear una altra empresa de transformació lletera que, amb el nom de Lleteries, començaria a funcionar com a societat anònima a partir de 1924.

Com en el cas de la Cooperativa, la primera fàbrica de Lleteries s’ubicà als baixos d’un edifici del centre històric de la Seu, al carrer de Sant Ot, més o menys al mateix indret on actualment hi ha una botiga de roba regentada per propietaris xinesos. L’any 1930, seguint l’estela de la Cooperativa, que havia inaugurat una nova fàbrica als afores de la ciutat, Lleteries va edificar-ne una de pròpia també als afores, a uns dos-cents metres escassos de la seva competidora, en un modern edifici projectat per l’aleshores ja cèlebre arquitecte Joan Bergós, el mateix artífex de l’ermita de Sant Antoni, la terrassa de l’hotel Andria i l’escorxador municipal de la Seu d’Urgell, així com el primer pla d’eixample de la ciutat.

La Guerra Civil va interrompre l’etapa de creixement que havia experimentat Lleteries des dels seus inicis. Part dels directius van haver de fugir de la Seu per salvar la vida i l’empresa va ser col·lectivitzada i gestionada per la Unió Obrera de la Seu d’Urgell, que va intentar, de manera infructuosa, constituir una Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles per integrar l’empresa a la Cooperativa. Finalment, quan les tropes franquistes van entrar a la Seu, el 5 de febrer de 1939, l’empresa fou retornada als seus antics propietaris. Cap als darrers mesos de la guerra, dos dels socis fundadors de la societat, Joan Massanés i Manuel Grau, tots dos exiliats en zona franquista, s’havien associat amb els propietaris d’una petita indústria formatgera de la població asturiana de Sevares, que encara existeix, amb vistes a la propera recuperació de la fàbrica de la Seu i de les previsibles necessitats d’abastir Barcelona i Catalunya de productes lactis un cop acabés la guerra. La nova entitat s’anomenaria Reunión de Industrias Lecheras, SA, o RILSA, i acabaria incorporant moltes altres fàbriques lleteres de la Val d’Aran, de Llívia i de molt més enllà, fins a Galícia, Castella i l’entorn de Madrid. Totes elles començarien a distribuir el seu producte sota la marca comuna MG, acrònim de Massanés i Grau, un producte que configurava un ventall molt ampli que englobava mantegues, melmelades, formatges de tipus holandès, manxec o fos en porcions.

L’any 1964 aquesta unificació de caire comercial va prendre una forma jurídica amb l’absorció per part de RILSA de totes les empreses del grup, que adoptaria el nom de la marca MG, i que obriria les seves portes al capital estranger. Amb aquesta operació, tot l’entramat empresarial va ser absorbit per la multinacional suïssa Ursina i, l’any 1972, per Nestlé, que anuncià el tancament de la fàbrica de Lleteries de la Seu. Davant d’aquesta eventualitat, un grup de 400 aportadors de Lleteries van unir-se per recuperar l’empresa i evitar el tancament de la planta de la Seu, i van crear la Societat Agrícola de Transformació (SAT) Lleteries de la Seu d’Urgell, d’acord amb un model limitat de cooperativa on cada soci tenia un vot en funció del capital que aportava.

L’any 1986 la SAT Lleteries inaugurava una nova fàbrica a l’entrada de la Seu d’Urgell. Era una de les plantes més modernes d’Europa, capacitada per transformar 250.000 litres de llet diaris, en previsió dels reptes que hauria d’encarar l’empresa arran de la integració d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. Els problemes financers derivats d’aquesta gran operació en un moment en què els preus de la llet estaven baixant acabarien amb la fallida de l’empresa, que va tancar definitivament l’any 1991. L’antiga fàbrica de Joan Bergós havia estat enderrocada i el seu entorn urbanitzat. Actualment nens i nenes de la Seu juguen al parc de Lleteries, aliens al passat industrial de l’indret. La nova fàbrica fou reconvertida en un parc empresarial que actualment hostatja diverses empreses de la ciutat.

Aquesta història de seixanta-vuit anys, resumida en sis paràgrafs, començava ara fa tot just cent anys i, vistes les seves grans implicacions en el teixit econòmic de la nostra ciutat i de la comarca, i també de les comarques veïnes, bé mereixia que tal dia com avui li dediquéssim aquestes línies.