Sobre mi

El meu nom és Carles Gascón Chopo. Vaig néixer a la Seu d’Urgell la nit de Reis de 1970. Amb certa coherència amb el meu primer cognom, indicatiu dels hipotètics orígens ultrapirinencs d’algun avantpassat meu, vaig fer-me gran a cal Francès, el primer bloc de pisos de la Seu que va tenir ascensor. Com a urgellenc, he fet pràcticament tots els papers de l’auca: escolà a Santa Magdalena, ballador del ball cerdà, cantaire a caramelles i a l’Orfeó Sant Ot, soldat a Arapiles, carter a Correus, formatger a la Cooperativa Cadí, figurant al Retaule de Sant Ermengol, caçador del tamarro a la costa dels Correus, assidu a les nits de festa al Corona, al Guiu i a l’Estolador i també, com tocava als joves de la meva generació, treballador fronterer a Andorra durant les vacances escolars.

Soc historiador. M’apassiona la història fins a uns extrems gairebé obsessius. Vaig estudiar la carrera a la UNED, al Centre Associat de la Seu d’Urgell —un altre paper en aquesta auca urgellenca—, mentre feia formatges a la Cooperativa. L’any 2016 em vaig doctorar en història medieval en aquesta mateixa universitat, amb una tesi doctoral dedicada a les bases socials del catarisme a Catalunya, amb la qual vaig obtenir el Premi Extraordinari de Final de Doctorat.

Tinc la gran sort de dedicar-me a la història de manera professional. Actualment treballo com a Tècnic de Patrimoni Cultural al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, amb tasques molt diverses que passen per l’elaboració d’informes per a la declaració de béns culturals d’interès local —en portem més de 160!!!— o en projectes de restauració de conjunts patrimonials tan rellevants com la col·legiata de Santa Maria de Castellbò, els retaules gòtics de la vall de la Vansa i Tuixent o, més recentment, les pintures romàniques de Sant Julià de Solanell. Així mateix, des de 2020, formo part del Comitè de Redacció de la candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO anomenada «Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra», presentada pels estats andorrà, espanyol i francès.

Tinc alguna experiència amb la paleografia. Soc professor-tutor d’aquesta matèria a la UNED i treballo en alguns projectes d’edició de documentació antiga, molt especialment amb la col·lecció de pergamins de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i amb la col·lecció de pergamins de l’Arxiu Comunal de Sant Julià de Lòria, a Andorra. La lectura de vells pergamins que feia anys que ningú no es mirava m’ha donat moltes sorpreses i m’ha aportat alguna alegria, com ara la localització de l’esment més antic d’una baixada de falles al Pirineu, realitzada al terme d’Alàs, comarca de l’Alt Urgell, l’any 1543. Aquesta troballa va inspirar la recuperació de les baixades de falles a Alàs des de l’any 2021 i m’ha convertit en un fallaire ben inesperat.

Normalment em poso a escriure quan tots els de casa ja hem sopat i fins passada la mitjanit, generant algunes vegades un ball de signes de puntuació que cal corregir l'endemà a la llum del sol. Tinc escrits una setantena d’articles d’història en publicacions diverses i en diversos idiomes, majoritàriament sobre aspectes vinculats amb les heretgies medievals i amb les institucions medievals del Pirineu català i d’Andorra, i uns quants llibres, alguns redactats en solitari i d’altres en coautoria. Són aquests:

• Càtars al Pirineu català, publicat per Pagès editors (2003)
• Els retaules gòtics de la vall de la Vansa i Tuixén, amb la Teresa Font, publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2006)
• Comarques oblidades. Josep Zulueta i el Pirineu l’any 1890, publicat per Edicions Salòria (2010)
• La catedral saquejada. El comte de Foix i la invasió del bisbat d’Urgell a la fi del segle XII, publicat per Edicions Salòria (2015)
• Cadí, 100 anys de Cooperativa, publicat per Cadí, Societat Cooperativa Limitada (2015)
• Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana, amb Xavier Planas, Juan Karlos López-Mugartza i Mikel Belasko, publicat per Ministeri de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra (2018)
• Els termes tradicionals dels pobles de l’Alt Urgell i els béns comunals, amb Jesús Burgueño, Josep Ramon Mòdol, Josep Lluís Pargaña, Carlos Guàrdia, Godofredo Garcia, Meritxell Martí, Antoni Navinés, Sara Camps, Pere Porta, Eduard Trepat i Marc Borrell, publicat per Garsineu edicions (2019)
• Consell de la Terra. Els orígens, amb Ignasi Baiges, publicat pel Consell General del Principat d’Andorra (2019)
• Història de la Cerdanya, amb Sara Aliaga, Oriol Mercadal, Lluís Obiols, Oriol Olesti i Erola Simon, publicat per la Diputació de Girona (2021)
• Les parròquies d’Andorra i l’Alt Urgell al segle XVI, amb Carmen Xam-mar, publicat per Anem editors (2022)
• Història de la Seu d'Urgell medieval. El vicus, la vila i la ciutat (segles VI-XV), publicat per Anem editors (2023)

Arran del ressò que ha tingut algun d’aquests treballs ens hem guanyat certa fama, bona o dolenta, segons per a qui, de modificar algunes realitats aparentment immutables de la història de casa nostra però, com va dir algú, «la història es pot canviar: els historiadors no paren de fer-ho». I així anem.