Urgell és nom de dona?

Tinc una neboda que es diu Urgell. La seva mare, ma germana, va haver de donar moltes explicacions als seus coneguts de fora de les nostres comarques oblidades per un nom que no els era gens familiar. Molts ni tan sols no acabaven de veure clar que Urgell fos nom per a una nena.

Originàriament Urgell és un topònim referit a un indret específic dels Pirineus. Durant molt temps se l’havia fet derivar d’un antic emplaçament iber anomenat Arketurki, o d’una misteriosa ciutat dels ilergetes anomenada Orgia, nom evocador aquest darrer que prou podria haver fet que, més que la capital del formatge, avui la Seu fos capital d’una altra cosa. De tota manera, aquestes hipòtesis han estat descartades de fa temps i, actualment, hi ha més o menys consens en què Urgell és un topònim d’arrel vascona —llengua que es parlava per aquests verals abans de la romanització— que combina el radical urtx-, amb el significat d’indret situat prop de l’aigua, amb el sufix -ellum, un diminutiu llatí que assenyala els parlants d’aquesta llengua com a primers usuaris d'aquest topònim, al qual li atorgaven un gènere masculí, com indica la terminació.

Documentat almenys des del primer terç del segle VI, Urgell és un topònim nascut al cor de la plana de l’Urgellet, a l’indret on el riu Valira vessa les seves aigües al Segre, fent bo el seu significat d’indret situat prop de l’aigua, per bé que ens podríem demanar si hi ha gaires indrets al Pirineu situats lluny del líquid element. En origen, el nom no devia de fer referència a l’indret específic on s’acabaria aixecant la Seu d’Urgell, sinó a un altre de molt proper, com expliquem al llibre Història de la Seu d’Urgell medieval que presentarem en breu. En qualsevol cas, el topònim Urgell va fer fortuna des de l’edat mitjana i actualment forma part de la designació de tres comarques catalanes, de cinc nuclis de població de diversa entitat, entre ells la Seu d’Urgell, d’un conegut carrer de Barcelona, i fins i tot d’una estació de metro a Barcelona i d’una altra a Madrid, sempre en base a aquell topònim d’arrels basques que va quallar en aquest racó del Pirineu. Per aquest motiu em demano perquè, a l’hora de posar nom a les nostres comarques, es va optar per un Alt Urgell, que és el territori on apareix per primer cop aquest topònim i, en canvi, el nom d’Urgell se'l va emportar una comarca on aquest nom trigaria uns quants segles a treure-hi el nas. Per què no un Baix Urgell?

Deixant de banda qüestions de resposta complicada, acabem responent a la pregunta que dona títol a aquest article, directament inspirat en l’eslògan creat per la meva amiga Pilar Alaez per un dels seus guiatges a la Seu, val a dir que amb el seu coneixement i el seu permís. I és que sí, que malgrat el gènere masculí de la paraula, Urgell és nom de dona, atribuït per la seva vinculació amb Santa Maria d’Urgell, de manera similar a com passa amb Montserrat —nom que integra el qualificatiu serrat a un mont, que és de gènere masculí— o amb Claustre, nom de la Mare de Déu de la catedral de Solsona, que designa un espai clos també de gènere masculí, malgrat ser tots dos noms de dona. Una altra qüestió seria determinar si la Mare de Déu d’Urgell és una marededeu trobada o no, però això implica obrir un altre meló del qual millor en parlem un altre dia.