La tricolor dels Pirineus

Aquesta setmana els andorrans celebren el trentè aniversari de la seva Constitució, una fita remarcable que va suposar la culminació d’un procés polític secular encetat... bé, d’això en parlarem un altre dia. Avui, junt amb la meva felicitació als nostres veïns andorrans, entre els quals hi tinc molts parents i bons amics, havia pensat dedicar l’article setmanal a un dels símbols nacionals del Principat, la bandera, que com a símbol nacional que és, té una història interessant al darrere, en aquest cas no gaire coneguda. Un article, per cert, que he pogut enllestir gràcies a les informacions aportades pels amics Robert Lizarte i Pau Chica.

La bandera d’Andorra tal i com la coneixem avui, té el seu origen a París. A finals de 1866 el síndic general de les Valls, l’eminent Guillem d’Areny-Plandolit, baró de Senaller, era rebut per l’emperador Napoleó III, copríncep d’Andorra, a la capital francesa. En aquella trobada, i en consonància amb els projectes modernitzadors que portava al cap el baró de Senaller en l’any de la Nova Reforma, el síndic general va sol·licitar a l’emperador l’adopció d’una bandera per al seu país, i el sobirà no tan sols va accedir, sinó que li va aconsellar el disseny d’una bandera tricolor, amb els colors blau, que simbolitzava França, vermell, que simbolitzava Espanya, i groc, que simbolitzava allò que aleshores s’anomenava la República d’Andorra. En aquells moments no s’endevinava cap necessitat específica per utilitzar una bandera andorrana. L’escut era el símbol emprat. Amb tot, sembla que la flamant bandera s’utilitzà per representar el país a l’Exposició Universal de París de 1868, on Andorra hi participà conjuntament amb Mònaco, Luxemburg i San Marino, amb els quals va compartir pavelló.

Més enllà d’això, l’ús de la bandera a les Valls es va anar imposant molt a poc a poc, d’una manera tan gradual que generava molts dubtes. Cap a finals del segle XIX no estava gens clar si les franges havien de ser verticals, en el sentit de la bandera francesa, o horitzontals, més similars a l’espanyola, i la decisió anava en funció de les simpaties o preferències de cadascú. No hi havia cap oficialitat, fins al punt que no quedava clar ni tan sols l’ordre dels colors. Diverses fotografies del primer terç del segle XX mostren la presència de banderes andorranes en actes festius i protocol·laris amb la franja vermella al centre, vorejada per la franja groga a l’esquerra i la blava a la dreta. Aquesta versió va coexistir amb altres, entre elles la que esdevindria oficial, amb el color groc al centre. Aquesta darrera prendria una gran significació arran del lliurament que en feu la Societat Andorrana de Residents a Barcelona al Consell General del Principat d’Andorra en ocasió de la festivitat de la Mare de Déu de Meritxell, l’any 1930. Amb tot, els dubtes trigarien encara uns anys a esvair-se, tal com es pot comprovar amb la bandera que onejava a la façana de la Casa de la Vall durant els fets de 1933, amb la seqüència groc, vermell i blau i amb l’escut sobre la franja vermella, al centre. L’oficialitat de la bandera andorrana tal i com la coneixem avui es faria esperar fins el 21 de desembre de 1942, quan fou aprovada, junt amb l’escut i l’himne nacional, per part del Consell General. La data es força significativa, perquè tan sols un mes i mig abans els nazis havien ocupat la França de Vichy i s’establien a la frontera del Pas de la Casa. Casualitat? Possiblement no.

Aspecte de la façana de la Casa de la Vall
l'any 1933, amb la franja groga de la bandera
a l'esquerra i l'escut sobre la franja vermella.
Font: Diari ABC, 28 de setembre de 1933.