Tots els papers de l'auca

Dissabte passat, al local de la parròquia de Sant Ot de la Seu d’Urgell, la doctora Xam-mar —la Carmen pels seus exalumnes i amics— va pronunciar el pregó que aquesta parròquia ha instituït d’uns anys cap aquí com a tret de sortida de la Setmana Santa a la Seu. Un temps que tradicionalment havia estat marcat per l’austeritat, el rigor, la introspecció... les campanes de les esglésies restaven mudes i les imatges dels temples es tapaven, així com els retaules. I això malgrat que bona part d’aquests retaules recullen un dels temes iconogràfics més característics de Setmana Santa: el calvari, habitualment ubicat al capdamunt d’aquestes peces pròpies del mobiliari litúrgic de les nostres esglésies.

El calvari és la representació de la crucifixió de Jesucrist, habitualment acompanyada per una sèrie de figurants més o menys fixos que determinen un dels temes més potents de la iconografia cristiana. A l’Alt Urgell, un dels calvaris més complets que tenim és el del retaule de Sant Martí d’Ossera, una peça executada pels volts de 1500 pel mestre Joanot de Pau, àlies Joan Pau Guardiola, un pintor oriünd de Cervera, sord-mut de naixement, i a qui la seva esposa feia de marxanta.

El calvari del retaule d’Ossera està centrat per la creu del Crist crucificat, que és representat pràcticament nu, cobert només amb allò que anomenen el drap de puresa, molt rígid, amb els estigmes o ferides de mans, peus i del costat ben visibles i amb sang abundosa, i ja mort. Als peus de la creu, en un primer pla i a la dreta de Crist hi trobem agenollada Maria Magdalena, abillada amb un mantell d’un roig cridaner, que s’abraça a la creu i mira compungida el Crucificat. A la seva esquerra, un grup format per la Mare de Déu, amb un mantell d’un negre rigorós, agenollada i mirant-se el seu Fill, acompanyada i sostinguda per dues dones més, possiblement Maria de Cleofàs i Maria Salomè que, conjuntament amb Maria Magdalena, formaven el cèlebre trio de les Tres Maries, i Joan Evangelista, el barbamec deixeble de Jesús, que observa l’escena colpit per una tristor profunda. Crida l’atenció la petita heterodòxia que es permet el mestre Joanot de situar Maria Magdalena a la dreta de Jesucrist, quan aquesta posició acostuma a ser patrimoni exclusiu de la Mare, sense poder-ne donar cap explicació. A la dreta del Crucificat, enretirats en un segon pla, hi ha un grup de cinc soldats amb vestimentes ben luxoses, entre els quals destaca el primer de tots ells, a cavall, que branda una llança que clava al costat de Jesucrist. Es tracta del centurió Longinus, que va guarir la seva ceguesa —perfectament representada al retaule pels ulls closos de l’esmentat— amb el contacte amb la sang de Crist i que la seva llança s’afegiria a tot el cicle mític del Sant Grial.

Les habilitats pictòriques de Joanot de Pau li valgueren una certa fama en un extens territori que anava des de la plana fins al Pirineu i que resseguia els tradicionals camins de la transhumància. En aquest sentit, el retaule d'Ossera fou executat, molt possiblement, a la veïna església parroquial de Sorribes, dedicada a sant Martí, com el sant titular del retaule. Segurament, el retaule fou traslladat a Ossera coincidint amb la profunda reforma que experimentà el temple cap a mitjan segle XIX i, com bona part dels retaules de la vall de la Vansa i Tuixent, va sobreviure a la destrucció de la Guerra Civil ocultat pels veïns de la població, en aquest cas en un femer, en una iniciativa molt singular de salvament de patrimoni.