Pilar Alaez Gil: "Valorem molt el de fora i no som conscients de què tenim aquí"

El mes d’agost es presenta mogudet. Poc perilla que li caigui la casa al damunt. Estarà fent visites a la catedral, al centre històric de la Seu d’Urgell, guiatges a les esglésies de la Cerdanya, alguns a l’Espai Ermengol i, a més, les visites organitzades pel FeMAP. Ja ho sap de cada any: el mes d’agost ve a ser la festa major del guiatge i la interpretació del patrimoni cultural al Pirineu. Així ho viu, si més no, la Pilar Alaez Gil (La Seu d’Urgell, 1972), per a molts, la nostra guia de capçalera de la Seu.

D’on surt aquesta vocació pel patrimoni cultural?

Quan estudiava a l’institut ja m’agradava molt la història. De fet, vaig començar aquesta carrera a la UNED, però considerava que m’orientava cap a la docència, i si una cosa tenia clara és que no volia fer de professora. I encara ho tinc clar avui. Així que vaig decantar-me per una carrera que combinés la geografia i la història, i que també m’agradava, com era la diplomatura de Turisme, que vaig acabar traient-me a la Universitat de Barcelona. Després vaig estar treballant deu anys a una agència de viatges a Andorra. Era una feina que m’agradava perquè, al cap i a la fi, consistia en vendre il·lusions.

I quan comences a fer guiatges a la Seu?

Per circumstàncies vàries, farà cosa de deu anys no tenia feina. Va ser quan es començaven a organitzar els cicles Parlem d’història a l’Espai Ermengol. M’agradava molt i vaig conèixer una colla de friquis de la història amb qui m’avenia molt. Un dia, en una conversa posterior a una d’aquestes xerrades del cicle, em van proposar des de Turisme Seu tornar al món del turisme per fer visites guiades a la Seu en anglès. Em van donar ni més ni menys que quinze dies per preparar-m’ho i allà estava jo, amb un grup de japonesos que havien vingut a visitar la catedral i amb una primera pregunta, llençada quan tot just ens havíem dit bon dia, sobre la tipologia dels arbres que hi ha davant de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament. No en tenia ni idea. De fet, ni tan sols no sabia el nom en català, de manera que vaig esquivar la pregunta com vaig poder (no, no em vaig inventar la resposta) i, contra tot pronòstic, vaig continuar amb l’experiment, i van anar sortint noves visites, en anglès i també en català i castellà. I per cert, els arbres de davant de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament són pruneres bordes.

D’on són els turistes que venen a visitar la Seu d’Urgell?

En nombres absoluts el turista català és el majoritari, com semblaria lògic, tot i que tenint en compte la seva proximitat, potser no arriben tants com caldria esperar. Venen molts turistes de Madrid i del País Valencià. Quant als estrangers, arriben turistes dels Estats Units i molts francesos. Venien japonesos, però no han tornat des de la Covid. En general, els estrangers veuen la Seu com una població molt neta i molt posadeta, com de postal. Els sorprèn la tranquil·litat, fins i tot excessiva, del centre històric. Allò que més els agrada és la catedral i el carrer dels Canonges.

Com trobes tantes maneres diferents d’explicar la Seu?

La idea és buscar aquestes maneres diferents d’explicar-la per satisfer les diverses tipologies de públic. No és el mateix explicar la nostra ciutat a alumnes en edat escolar, que al públic veterà, als turistes que venen a conèixer el patrimoni històric o al públic autòcton. I tampoc no es poden abocar tots els coneixements en un sol guiatge. Cal llegir molt i anar-se actualitzant. Els friquis de qui parlava abans ho posen molt fàcil. Generalment, quan els demano consell per una nova visita temàtica la resposta sol ser: «tranquil·la, que d’això trobarem molta informació a...» I això és un luxe. Perquè gràcies a la presència d’aquest grup d’historiadors es pot generar un discurs molt atractiu i divers a partir de la base patrimonial que tenim a la Seu.

Veus potencial al turisme cultural a la Seu d’Urgell?

Com deia, hi ha una base patrimonial molt potent, focalitzada al voltant del conjunt catedralici i del centre històric. I al seu costat molts altres elements interessants que també poden generar l’interès del públic. En definitiva, el nostre patrimoni és molt ric. I a més, hi ha gent que treballa per crear relat i coneixement de qualitat per convertir aquests elements en un producte turístic de categoria. Però per activar aquest potencial caldria posar tota la carn a la graella, tant per part de la gestió pública com de la privada, i aquí sí que estem molt lluny encara d’esdevenir un referent del turisme cultural a nivell català. D’altra banda, encara cal que els mateixos urgellencs ens ho acabem de creure, això que tenim un patrimoni de gran valor. Podem trobar espectacular fer un cafè en una plaça davant de la catedral de Palerm, posem per cas, i passar per davant de la catedral de la Seu d’Urgell quan anem a fer un tràmit a l’Ajuntament sense parar esment d’on som. De vegades algun veí m’ha arribat a dir que jo no li havia d’explicar res de la catedral de la Seu, «que jo soc d’aquí». Però conèixer la catedral implica molt més que assistir a alguna missa, casament o funeral de tant en tant.