Un enterrament clandestí a Castellbò

    Celler del castell de Castellbò després de la seva excavació, amb evidències de tombes antropomorfes.

Qui li hauria hagut de dir que trobaria el repòs etern en aquell indret sòrdid, inesperat i profà. I encara menys que set segles i mig després uns arqueòlegs localitzarien la meitat inferior del seu cos, ja que la part superior havia desaparegut en unes obres de remodelació del celler del castell de Castellbò cap a principis del segle XIV. Perquè per estrany que sembli, va ser allà on van aparèixer les seves restes, en el celler on, en la plena edat mitjana, emmagatzemaven els queviures del castell de Castellbò.

La primera fase de les excavacions del castell, l’any 2016, va posar al descobert moltes dades noves sobre aquesta cèlebre fortalesa de l’Alt Urgell. Entre altres, es va localitzar un conjunt d’enterraments concentrats a l’ala est del conjunt, al replà que quedava just per sota de la torre mestra. Bona part dels enterraments estaven vinculats al cementiri de la primitiva església, ubicada en aquella part del castell, actualment desapareguda, i dataven dels segles IX i X. Però hi havia un enterrament molt posterior, situat també en aquell mateix àmbit però realitzat en un moment en què ja s’havia perdut la memòria d’aquell cementiri primerenc. L’església parroquial de Castellbò havia estat traslladada al seu emplaçament actual i el cementiri antic havia quedat oblidat i amortitzat per un recinte delimitat per les muralles exteriors, el nou celler.

El cos de la difunta, perquè d’acord amb les anàlisis antropomètriques a què foren sotmeses les seves restes era una dona, havia estat enterrada allà, en una tomba excavada d’amagat. Un cop dipositat el cadàver, el paviment del celler fou restituït amb cura per tal que no es notés l’operació. I passades unes dècades, en unes obres de reforma del celler, l’improvisat sepulcre fou partit per una paret que s’hi construí a sobre. Ningú no recordava que allà hi hagués ningú descansant en pau.

                Restes de la dona enterrada d'amagat al celler del castell de Castellbò. Fotografia: Josep Medina.

Ella era una dona adulta, d’entre 36 i 45 anys, i les anàlisis per radiocarboni situaven el moment de la seva mort en alguna data entre 1166 i 1264. Amb totes les dades aportades per l’excavació quedava bastant clar que es tractava d’un enterrament clandestí, dut a terme amb certa precipitació i amb la voluntat d’ocultar el cadàver. La cronologia de l’enterrament ens situa en una etapa molt conflictiva a Castellbò, un moment caracteritzat per l’arrelament del catarisme i la seva posterior repressió. La vila vescomtal es convertí en un important focus herètic que activava les alarmes de la jerarquia catòlica, especialment dels bisbes d’Urgell. Per aquest motiu, l’any 1237 s’hi dugué a terme un minuciós procés inquisitorial. Com a resultat de les investigacions dels inquisidors, protegits per si de cas per les tropes del vescomte de Cardona, foren processats prop de cinquanta veïns. Això pel que feia als vius, perquè divuit difunts del cementiri també foren processats i condemnats a títol pòstum per la seva passada vinculació amb l’heretgia. Les seves restes foren exhumades, expulsades del cementiri dels fidels i finalment cremades.

En àmbit occità, durant aquest període, està documentada l’ocultació dels cadàvers d’alguns difunts que havien mort com a heretges per haver rebut el consolament de la mà dels càtars. Els membres de l’entorn més íntim del difunt enterraven les seves restes en indrets amagats per evitar l’oprobi d’una condemna pòstuma. En alguns casos, rebien un primer enterrament provisional, esperant que les coses es calmessin per poder endur-se les restes i enterrar-les d’una manera definitiva en un indret tranquil i apartat. Va ser això el que va passar amb la difunta localitzada al celler del castell de Castellbò? Va ser impossible organitzar el posterior trasllat del cadàver? Si fos així, ens trobaríem davant de la primera evidència arqueològica del catarisme a Catalunya. I si aquesta evidència s’havia de trobar en algun indret, havia de ser a Castellbò, on el proper cap de setmana farem memòria del passat càtar de la vila amb un programa d’activitats força variat.