De quan al Pirineu es parlava basc (o no)

Bescaran, Arduix, Bixessarri, Asnurri, Ars... totes aquestes paraules són topònims que designen poblacions del nostre entorn immediat i que tenen una sonoritat estranya si prenem el patró de la llengua catalana. La toponímia és una branca de la lingüística que estudia els noms de lloc o topònims. En la seva diversitat, la distribució dels topònims sobre el territori genera una aparença atzarosa i caòtica que, si coneguéssim el seu significat, segurament podríem explicar perfectament. Perquè realment, els topònims solen descriure una realitat intrínseca de l’indret que identifiquen, per bé que en moltes ocasions ho expressen en una llengua antiga, que ja s’ha deixat de parlar, i això dificulta la seva comprensió. Bellestar, el Montsec de Tost, el riu Roig o Castellciutat són exemples de topònims de la comarca de l’Alt Urgell que recullen d’una manera clara i diàfana un aspecte concret de l’indret que designen. Molts altres recullen conceptes d’antigues llengües que s’havien parlat als Pirineus en el passat amb un significat que en molts casos ens és totalment opac.

Des de principis del segle XX, diversos estudis duts a terme al voltant de la toponímia de la serralada plantegen la hipòtesi d’una llengua emparentada amb el basc que s’hi hauria parlat des del golf de Biscaia fins a l’alt Pirineu català, i potser encara més enllà, abans que el llatí o la seva derivada romànica acabés substituint-la durant l’antiguitat tardana o l’alta edat mitjana. L’eminent lingüista Joan Coromines i Vigneaux fou un dels més ferms defensors d’aquesta hipòtesi que va permetre la caracterització d’un gran nombre de topònims pirinencs com a veritables fòssils d’una llengua que antigament, i fins a les portes de l’any mil, s’hauria parlat a les nostres valls. Bolcades les seves teories en la seva obra monumental, Onomasticon Cataloniae, Coromines ens va ensenyar que, a través de la llengua basca, podíem mirar d’interpretar Bescaran com la vall escarpada, Adraén com a vena d’una mina o Bar simplement com a vall. Actualment l’Onomasticon Cataloniae té una versió digital consultable des de casa, que demana perdre-hi una estona buscant els nostres topònims, si més no per reflexionar sobre els seus hipotètics significats. Es pot consultar aquesta versió a través de l’enllaç https://oncat.iec.cat.

Les hipòtesis de Joan Coromines, però, han estat recentment objecte de revisió per part d’altres lingüistes que no veuen tan clara la correspondència directa del basc a l’hora de desentrellar el sentit d’una part substancial de la toponímia pirinenca. Consideren que el basc actual no és una eina prou vàlida per interpretar una llengua parlada fa més de mil anys de la qual, a sobre, no n’ha quedat cap registre escrit, més enllà, precisament, d’uns topònims que s’han adaptat a la parla catalana dels habitants d’aquestes valls. En aquest sentit, divendres passat vam poder escoltar la conferència de Xavier Planas Batlle, flamant doctor i bon amic de qui subscriu, que proposava una metodologia innovadora, ja plantejada a la seva tesi doctoral, que relacionava topònims de sonoritat similar amb riscos geològics intrínsecs a l’espai que designaven per establir paral·lelismes, desxifrar significats, i aplicar resultats a la prevenció de riscos vinculats amb les inestabilitats de vessant. Es tracta d’una metodologia igualment aplicable a altres topònims no vinculats amb aquest tipus de riscos, sinó amb altres aspectes propis de l’indret que designen i que podrien facilitar arguments per avançar amb l’estudi del substrat preromà de les parles pirinenques. Penso en casos com el d’Andorra o Dorres, per exemple, tots dos vinculats a les aigües termals, entre molts altres. Sense cap mena de dubte, tot allò que serveixi per determinar o descartar una ancestral parla relacionada amb el basc a les valls pirinenques de la Catalunya actual ens aportarà una informació crucial per entendre millor el nostre passat. La conferència de Xavier Planes la podeu recuperar a través de l’enllaç https://youtube.com/live/0Yw2Gt1g30E?feature=share. I sense més coses a afegir, de moment, gabon guztioi, o bona nit a tothom, segons m’indica el traductor.