Sant Ermengol, zona zero

    Mossèn Manuel Pal treballant en la restauració de Sant Ermengol de Pont de Bar vell, any 2013.

He de confessar que aquesta setmana havia estat temptat d’escriure alguna cosa sobre sant Carles Borromeu, l’onomàstica del qual —que és la meva pròpia— vam celebrar el passat 4 de novembre. Però les coses són com són, i era massa complicat fer passar aquest sant, per molt arquebisbe de Milà que fos, per davant de sant Ermengol, el sant més nostrat i una font inesgotable de vivències, anècdotes i llegendes íntimament lligades amb la nostra comarca, sempre celebrat, a més, el dia anterior al de sant Carles.

Curiosament, però, i malgrat tot l’abast de la seva veneració, el culte a sant Ermengol no es tradueix en una gran proliferació d’esglésies dedicades. Sense anar més lluny, totes les esglésies i capelles de Sant Ermengol a l’Alt Urgell, que no en són gaires, han experimentat algun entrebanc més o menys seriós, que ha compromès la seva continuïtat que algun dia analitzarem en conjunt. Avui però vull centrar-me en una d’aquestes esglésies, la de Sant Ermengol de Pont de Bar vell, una església erigida a la zona zero del culte del sant, concretament al peu del pont d’on va caure i va deixar la seva vida el 3 de novembre de 1035, en el decurs d’una visita d’obres a la infraestructura que s’hi estava construint per facilitar el trànsit entre les terres de Cerdanya i Urgell. Qui a dia d’avui visiti el Pont de Bar vell, es trobarà al peu del poble amb una petita capella dedicada a sant Ermengol, emplaçada davant mateix del riu Segre. Un emplaçament enganyós, ja que entre l’església i el riu encara hi havia una línia de cases que foren arrossegades aigües avall la fatídica nit del 7 de novembre de 1982. La façana de la capella de Pont de Bar té un aspecte estrany, feixuc, és més ampla que alta i presenta una diminuta porta d’accés, que sembla perdre-s’hi, un ull de bou circular i un campanaret d’espadanya que la corona.

            Aspecte de la restauració de l'església de Sant Ermengol de Pont de Bar vell, després de la seva restauració.

L’església de Sant Ermengol de Pont de Bar vell fou restaurada l’any 2013 per iniciativa del recordat mossèn Manuel Pal, que a més hi va treballar com a manobra, en un exemple singular i molt poc habitual de les responsabilitats assumides per un capellà envers la parròquia i els seus fidels. Durant una visita a les obres de restauració, i aprofitant que en aquell moment no hi havia coberta, vam poder apreciar com n’era de petita la capella i com n’era de singular la seva planta. La façana tallava la nau no en perpendicular, com hauria estat lògic, sinó en biaix, i la capçalera de l’església era un absis de planta semicircular, orientada a llevant, com sol ser preceptiu en les esglésies romàniques. Perquè aquesta va ser la conclusió d’aquell dia, que la petita capella de Sant Ermengol havia estat una església romànica que, per algun motiu que aleshores desconeixíem, havia estat escapçada. Més endavant ens vam assabentar que aquest tall es va produir l’any 1926, durant la construcció de l’edifici de la central que encara s’aixeca a cent metres aigües amunt de l’església. Segons sembla, els camions que portaven els materials no hi podien passar, i va caldre sacrificar la façana de ponent en nom del progrés i de la producció de la llum.

Per la seva tipologia, l’església bé podria haver estat edificada al segle XI, si bé no apareix esmentada en la documentació fins l’any 1228, en el testament del senyor del castell d’Arsèguel, que hi va fer dos sous de donació. La petita església degué de ser edificada en honor a sant Ermengol com a temple de caràcter votiu, en el mateix indret on el sant va perdre la seva vida i va iniciar la seva llegenda. Amb el temps l’església devia d’anar perdent el seu llustre. Diuen que les enfurismades aigües del Segre van respectar-la l’any 1982 i que no van passar de la seva porta, una porta, però, que havia retrocedit uns quants metres amb la remodelació de 1926.

La destrucció de bona part del poble durant els aiguats de 1982 i el posterior trasllat de la població al Pont de Bar nou, inaugurat pel president Pujol l’any 1987, va comportar la construcció d’una nova església de Sant Ermengol, feta amb els mateixos materials que la resta del poble, és a dir, maons prefabricats d’una grisor anodina i gens integrada amb l'entorn, i culminada amb un campanar que, per plantejar-ho d’una manera suau i perquè ningú no s'ofengui, direm que és més aviat poc avinent amb les característiques estilístiques de la resta de campanars de la nostra comarca. En tot cas, la iniciativa restauradora de mossèn Manual Pal l'any 2013 va permetre, en el seu moment, dignificar església vella de Sant Ermengol i incrementar el volum del romànic comarcal amb un nou temple d'aquest estil.