A la recerca del temple perdut

        El Molí de Fórnols i el seu entorn.

Darrere d’aquest títol gens original, que combina els de la primera i la segona entrega de la saga d’Indiana Jones, em vull referir no pas a un exòtic complex hinduista de les selves de Cambodja, sinó a un indret més modest i molt més proper que, durant molt temps, va estar buscant sense perdre mai l’ànim la Neus Céspedes de Cornellana, inductora d’aquestes línies que escric avui. I és que sense la seva perseverança i la seva tossuderia ara ben poc podríem dir de l’antiga església de Santa Eulàlia de la Vansa o de Cornellana, el temple perdut en qüestió, que és el més antic que s’hi documenta, per tal com figura en un document datat de l’any 849 que recull també l’esment més antic de la pròpia vall de la Vansa.

Ara farà un mes, amb totes les dades que ens va facilitar la Neus, l’amic Climent Miró i jo mateix van dedicar una xerrada a aquesta qüestió. Ho vam fer al local social de Cornellana, força ple per l’ocasió, per cert, on vam presentar tot allò que fins ara hem pogut descobrir d’aquesta antiga església. Sempre la buscàvem aigües amunt del que ha resultat ser el seu emplaçament original, a causa de la modificació dels límits dels termes antics entre Cornellana, Fórnols i Tuixent, indicats en els capbreus, precisament, amb les restes d’aquesta església.

Finalment, la resposta de tot plegat la tenia un document de venda d’un prat anomenat de Santa Eulàlia per part del comerciant berguedà Anton Farguell, aleshores propietari de la farga de Fórnols —que s’ubicava mig quilòmetre aigües avall de l’actual Molí de Fórnols—, a Josep Ponsà, pagès del lloc, duta a terme el 9 d’abril de 1770. El document de venda, provinent de cal Gavatx de Fórnols i actualment dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, recollia les delimitacions del prat objecte de la venda: al sud amb el riu de la Vansa, a ponent amb el camí que anava a Montargull, al nord amb el mateix camí de Fórnols i a llevant amb el riu de Cornellana i... (aquí hi podríem afegir un retruc de tambor) els vestigis de la capella de Santa Eulàlia. El document, per tant, situa els vestigis d’aquesta església en un indret molt pròxim a l’esmentat Molí de Fórnols, i no podem descartar la possibilitat que aquests vestigis haguessin quedat soterrats en la construcció de l’edifici modern on es troba el cèlebre restaurant de la vall.

Més enllà de la curiositat de saber on es trobava l’església, que va influir durant molt temps en els usos i costums del veïnat de Cornellana, que celebrava la festa major vella el dia de santa Eulàlia, en un desavinent 10 de desembre, l’interès de conèixer la ubicació del temple estava també vinculat amb la seva possible relació amb l’existència d’un castell, també anomenat de Santa Eulàlia o de la Vansa, que apareix de manera gairebé fantasmagòrica en un únic esment a un document datat l’any 1084. És molt possible que la ubicació de temple i castell coincidissin, de manera que se situarien tots dos en un indret gens capriciós, força central dins de la vall, a l’encreuament entre el camí que baixava de coll de Port per remuntar cap a Bacanella i seguir cap a la Seu, per una banda, i el camí que remuntava el riu de la Vansa, per l'altra. Un indret, en definitiva, que podria haver tingut un paper central en l’organització de la vall de la Vansa durant l’alta edat mitjana. La hipòtesis relacionaria el castell amb el llinatge dels Lavansa, que entre el segle XI i principis del XII, administrà aquest territori en nom del seu senyor immediat, el comte d’Urgell, d’una manera similar a com ho van fer els Caboet a la vall de Cabó, els Tost a la vall de Tost o els vescomtes de Castellbò a la vall de Castellbò. El llinatge de Lavansa s’extingí amb la mort sense descendència del seu darrer titular, Umbert de Lavansa, cap a 1132. Potser en aquest moment s’inicià la decadència del castell, si bé l’església encara estigué oberta al culte durant bona part de l’edat mitjana.

Gràcies a la tasca de la Neus de Cornellana, el Climent i jo vam explicar aquests i altres aspectes relacionats amb aquesta qüestió el passat 28 d’octubre a Cornellana, i també ho vam presentar a la VII Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, organitzada enguany a Arsèguel per l’IECAU. Al proper número d’Interpontes, no al que es presentarà la setmana vinent, sinó al pròxim, hi dedicarem un article i presentarem les conclusions sobre aquesta qüestió d’una manera més àmplia.