País de terratrèmols

    Capçalera de l'església abacial de Sant Serni de Tavèrnoles, destruïda en gran mesura pel terratrèmol de 1428.

La sacsejada de la matinada del 21 de desembre, seguida per desenes de rèpliques de més baixa intensitat, ens ha fet recordar, a través d’un petit ensurt de quatre segons de durada, que el nostre subsol és actiu, que de tant en tant hi ha coses que es mouen per allà sota i, en definitiva, que estem en una zona sísmicament activa que, en algunes ocasions ha arribat a provocar veritables desastres. El pitjor de tots ells, que hi hagi notícia històrica, fou el terratrèmol de la Candelera de 1428, amb epicentre a Camprodon, on assolí una intensitat de grau 9 de l’escala MSK, una escala calculada a partir de la percepció dels danys provocats, a manca d’altres instruments de mesura, com era el cas del segle XV, el qual es va fer notar a desenes i desenes de quilòmetres a la rodona. En el cas de l’Alt Urgell, sembla que fou el responsable de l’enfonsament de les naus de l’antiga església abacial de Sant Serni de Tavèrnoles, cosa que implicaria, segons aquesta mateixa escala MSK, una intensitat de grau 8 aproximadament. Quant a la Seu d’Urgell, sembla que provocà l’ensorrament d’alguns panys de muralla, que s’anirien reconstruint durant els anys posteriors amb grans càrregues econòmiques que accentuaren les penúries dels urgellencs d’aleshores.

El segle XVIII va tornar a ser un període àlgid de tremolors en terres urgellenques. Si l’any 1709 els canonges recomanaven fer rogatives per posar remei als «freqüents terramotos», el dia de Tots Sants 1755 es va percebre, durant l’espai d’un avemaria —temps que es triga a recitar aquesta oració, sempre en funció de les ganes que hi posa el fidel— que la catedral tremolà i que fimbrejaren les seves làmpades, en un breu episodi que es relacionà immediatament amb el devastador terratrèmol de Lisboa, ocorregut aquell mateix dia 1 de novembre. Però fou la nova sèrie de terratrèmols de principis de 1788 la que més va posar en alerta els veïns de l’Urgellet, amb una primera manifestació durant la matinada de l’11 de gener, que durà uns quinze segons i que va obligar la població a sortir al carrer i a quedar-s’hi a passar la nit, desafiant les gèlides temperatures nocturnes del mes de gener. Durant les hores i els dies següents hi va haver noves rèpliques, força violentes, que van provocar l’esfondrament de la torre del castell d’Arfa. La població, esgarrifada, va reaccionar de l’única manera que sabia i que podia: implorant la misericòrdia divina amb processons i amb l’exposició de les relíquies dels seus sants patrons: sant Ermengol i sant Ot. A dia d’avui poca cosa més hi podríem fer.

                                            Capella de Sant Emigdi, a la Seu d'Urgell.

Però els terratrèmols i les seves rèpliques continuaren durant tot aquell mes, i de fet durant els mesos següents fins al maig, i els més intensos assoliren una intensitat de grau 7. Veient, per tant, que els sants patrons més nostrats no funcionaven amb prou efectivitat per apaivagar-los, les autoritats municipals van decantar-se per un altre sant, estranger en aquest cas, a qui se li atribuïa una eficàcia provada en aquest tipus de qüestions sísmiques. Es tractava de sant Emigdi, antic bisbe de la ciutat d’Ascoli, a la Itàlia central, de la qual n’era patró des del segle XI. L’any 1703 una sèrie de terratrèmols de gran intensitat havia arrasat l’àrea dels Apenins, amb grans destruccions dins d’un radi força ampli. Ascoli, en canvi, va patir molt poc, i això es va atribuir a la protecció que li havia deparat sant Emigdi, el seu sant patró. La seva fama com a protector davant dels fenòmens sísmics es va difondre per bona part d’Europa i va arribar a la Seu, on se li acabaria erigint una petita capella a la sortida del carrer anomenat fins aleshores Tras lo Forn, perquè es trobava darrere del forn de pa que hi havia a l’actual plaça Patalín. S’ubicà en aquell indret en considerar-se que era per allà per on entraven els terratrèmols a la ciutat. D’aleshores ençà, el nom del carrer s’ha conegut amb el del sant italià adoptat per la ciutat i, que se sàpiga, la ciutat no ha patit cap altra destrucció provocada pels terratrèmols, tret d’algun ensurt escadusser com el de la nit del 21 que, al cap i a la fi, no ha passat de 3,2 graus d’intensitat.