Enigmàtic expatriat

 

            Màquina Enigma. Deutsches Spionagemuseum, Berlin.

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial van passar per la Seu d’Urgell centenars de refugiats que fugien de l’Europa ocupada pels nazis, en millors o pitjors condicions. Els més afortunats pogueren allotjar-se en algun dels seus hotels o fondes, com s’ha explicat algunes vegades. D’altres, tal vegada la majoria, van haver de passar més d’una nit a la presó del partit judicial, aleshores ubicada a l’antic convent de Sant Domènec, davant de la catedral. Aviadors aliats abatuts sobre Europa, jueus que fugien d’un destí fatal, francesos inconformistes que volien allistar-se a la França Lliure i tants altres fugitius de la casuística més variada van ser ajudats per un petit exèrcit de passadors, tot sovint contrabandistes reconvertits, que per diners o per convenciment, o potser per una barreja de totes dues coses, ajudaven aquesta allau d’expatriats a assolir la relativa seguretat de l’Espanya neutral.

Entre aquests centenars de persones que sojornaren a la Seu entre 1939 i 1945, cal destacar-ne un que, malgrat no ser gaire conegut, tingué un paper molt destacat en la victòria aliada sobre el nazisme. No es tractava d’un general, ni d’un pilot ni d’un espia, sinó d’un matemàtic polonès, anomenat Marian Rejewski, que va ser fonamental en el desxifrat dels codis alemanys.

L’estratègia alemanya per guanyar la guerra exigia mantenir un volum molt elevat de comunicacions radiofòniques per tot Europa i l’oceà Atlàntic, i calia protegir aquestes comunicacions de la intercepció aliada mitjançant un sistema de codificació que fos segur. En aquest sentit, els alemanys havien dipositat la seva confiança en la màquina de codificació Enigma, inventada a finals de la Primera Guerra Mundial, utilitzada inicialment en operacions comercials i millorada per a la seva utilització militar a partir dels anys trenta. Enigma tenia milions de combinacions possibles, i els alemanys la consideraven indesxifrable.

Des de 1929 els polonesos havien començat a investigar Enigma a través d’una màquina interceptada al seu país, i l’any 1932 Marian Rejewski, aleshores estudiant de matemàtiques de la Universitat de Poznan, va aconseguir, treballant per al seu govern, construir una màquina paral·lela per trencar els seus codis, que anomenaren la bomba criptològica i que posaren a disposició dels serveis d’intel·ligència britànics i francesos. Poc abans de la derrota de Polònia, Marian Rejewski fou evacuat a França, on va continuar col·laborant amb els serveis d’intel·ligència aliats. Amb la caiguda de França, Rejewski va seguir treballant d’incògnit prop de Marsella, a la França no ocupada pels nazis, en la intercepció de comunicacions alemanyes i italianes. Finalment, amb l’ocupació alemanya de la França de Vichy, l’11 de novembre de 1942, Rejewski va rebre l’ordre d’evacuació junt amb el seu company, el també matemàtic polonès Henryk Zygalski. Van passar a Toulouse, Narbona i Perpinyà. A continuació, les xarxes d’evasió els van dirigir cap a Ax-les-Termes, després a la Tor de Carol i finalment, la nit del 29 de gener de 1943, acompanyats per un guia local, cap a la frontera espanyola. Al punt de mitjanit, el guia, pistola en mà, els va robar tots els diners que portaven i els va abandonar allà mateix. Els dos fugitius se les van enginyar per creuar la frontera espanyola prop de Puigcerdà, però foren detinguts per la Guàrdia Civil, i foren tancats a la presó de Sant Domènec, a la Seu, on van passar-hi gairebé dos mesos. El 24 de març van ser transferits a la presó de Lleida i a partir d’allà, amb la intervenció de diverses instàncies aliades, aconseguiren sortir-ne i arribar a Portugal, des d’on van embarcar cap a Anglaterra, on van seguir treballar per la descodificació de les comunicacions alemanyes per al govern del seu país a l’exili.

                                                    Marian Rejewski, cap a 1944. Viquipèdia.

Prèviament, Alan Touring, que el cinema ha exaltat com l’heroi que va trencar els codis alemanys, havia construït la seva primera bomba criptològica a partir del model de la màquina de Rejewski. De Rejewski se n’ha sentit a parlar molt menys, i encara, després de la guerra, va haver de patir les investigacions del Ministeri de Seguretat Pública del govern comunista de Polònia, com a sospitós de connivència amb els aliats occidentals. Va morir l’any 1980 d’un atac de cor i, malgrat totes les suspicàcies prèvies, fou enterrat a Varsòvia amb honors militars.

La bomba criptològica de Rejewski, degudament adaptada per Alan Touring, va aconseguir escurçar la durada de la guerra. La descodificació d’Enigma va ser cabdal en diversos camps de batalla, però molt especialment per lluitar contra els submarins alemanys que durant gairebé tres anys havien amenaçat de trencar les línies d’abastiment marítim de la Gran Bretanya. A més, l’aparell inventat per l’hoste involuntari de la presó de Sant Domènec tindria també un paper important en la construcció de les primeres computadores i en les primeres passes de la informàtica.