Un judici mil·lenari

 

    Església de Sant Martí de Cortiuda (Peramola, Alt Urgell)

L’ocasió devia de ser digna de ser vista. Als peus del castell de Ponts i a l’ombra de l’església de Sant Pere acampaven nobles i cavallers que havien arribat per no perdre’s cap detall amb dels seguicis del comte Berenguer Ramon de Barcelona, que havia acudit amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, i d’Ermengol II d’Urgell. Podem imaginar les tendes plantades, el xivarri de la munió congregada, els renills dels cavalls, les coloraines de les vestimentes dels poderosos, les olors dels rostits preparats per als nobles i de les sopes per als soldats de l’escorta. Lladrucs dels gossos dels vilatans, música dels joglars... en fi, tot una amalgama de sensacions al voltant d’una ocasió singular que integrava la festa a l’acte solemne que estava a punt de celebrar-se en presència del vescomte Guillem de Castellbò, Arnau Mir de Tost, Isarn de Cabó, Guillem de Lavansa, i molts altres nobles de Barcelona, d’Osona i del Solsonès, junt amb els clergues de l’Església d’Urgell, encapçalats per Sunifred, nomenat pel bisbe Ermengol com a representant seu en l’afer i, evidentment, dels comtes de Barcelona i d'Urgell.

I l’afer en qüestió era la celebració d’un judici que havia de ser sonat. El bisbe Ermengol reclamava per a l’Església d’Urgell l’església de Cortiuda, situada actualment al municipi de Peramola, i els delmes i les primícies de la muntanya de Castelló, a la vall de Pallerols. I no ho reclamava pas a cap noble usurpador, sinó a una altra gran institució religiosa, el monestir de Santa Cecília d’Elins que, representat pel seu abat Duran, presentà al judici diverses proves documentals que avalaven la postura del monestir de Santa Cecília. Però el canonge Sunifred, el representant del bisbe Ermengol, en un joc de prestidigitació, va presentar el document definitiu, la mare de tots els documents que custodiava l’Església d’Urgell als seus arxius. Ni més ni menys que l’acta de consagració de la catedral, datada dos segles abans que tingués lloc aquell gran aplec de Ponts, i que recollia la cessió de l’església de Cortiuda i de la muntanya de Castelló a la catedral de Santa Maria de la Seu, posant punt i final a la querella. Jugada mestra del bisbe Ermengol i cara de rascle de l’abat Duran. El jutge Ponç Bonfill i Marc sentencià a favor del bisbe i tothom content, menys el titular de Santa Cecília d’Elins, és clar.

Què hauria pensat l’abat Duran d’haver sabut que el trumfo que es va treure el canonge Sunifred de la màniga, aquell bé de Déu d’acta de consagració, no tenia en realitat més de vuit anys? El canonge va donar al tribunal gat per llebre amb un document fals, elaborat a l’escriptori de la catedral d’Urgell amb l’aparença d’una venerable antigalla de més de dos segles, potser preparada per aquella ocasió concreta, o potser per algun altre afer, però reaprofitada per al judici de Ponts.

En tot cas, el judici de Ponts, celebrat l’1 de novembre de 1024, fou una ocasió molt sonada en què van prevaldre els drets de l’Església d’Urgell. L’extens document que ens ha arribat de l’episodi recull, a més, el primer esment de la polèmica acta de consagració de la catedral i és tot un referent per clarificar la seva cronologia. Així mateix, recull també el primer esment de l’església de Sant Pere de Ponts, i per aquest motiu, l’Ajuntament de Ponts i els Amics de Sant Pere organitzen enguany, amb la participació de la Universitat de Lleida, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i del Departament de Cultura de la Generalitat, una sèrie d’actes per commemorar el mil·lenari, que van començar el passat dijous dia 19 de gener amb una xerrada de l’amic Oliver Vergés sobre el comtat d’Urgell al segle XI. I és que l’efemèride també ens toca de prop. Per aquest motiu, esperem poder fer durant aquest any 2024 alguna commemoració de la cosa també a casa nostra.