La ciutat més lletja del món

L’any 1877 Benito Pérez Galdós, un dels narradors més reputats i reconeguts de tota la literatura espanyola, publicava Los cien mil hijos de San Luis. Era la sisena entrega de la segona sèrie de la seva col·lecció de quaranta-sis novel·les històriques que, sota el títol genèric dels Episodios Nacionales, pretenia recrear en clau èpica les històries de la història d’Espanya del segle XIX, des de la Guerra del Francès fins a la Restauració Borbònica. La narració d’aquesta novel·la en concret anava a càrrec de Genara de Baraona, un personatge fictici que desgranava els esdeveniments que tingueren lloc l’any 1823, culminats amb la invasió d’Espanya per part de l’exèrcit francès comandat pel duc d’Angulema i conegut amb el nom que dona títol a la novel·la, i amb el final de l’anomenat Trienni Liberal, un dels nombrosos experiments polítics que va viure l’Espanya del vuit-cents i que va implicar la imposició d’un govern de caràcter liberal a l’absolutista rei Ferran VII.

En un dels capítols de la novel·la, l’autor descriu la insurrecció absolutista focalitzada a la Seu d’Urgell, en ple Trienni Liberal, que implantà un govern provisional en nom del rei Ferran, a qui se’l tenia per presoner a mans del govern liberal, conegut amb el nom de la Regència d’Urgell. Benito Pérez Galdós situà la fictícia Genara de Baraona com a testimoni de la cerimònia d’instauració de la Regència i li va fer descriure segons aquestes paraules: «Semejante Carnaval en Urgel, que es sin disputa el pueblo más feo de todo el mundo, era para enfermar y aun enloquecer a cualquiera».

El poble més lleig del món... No seré jo qui es posi ara a qüestionar les preferències estètiques del novel·lista canari. És evident que no seria prou objectiu. Però sí que cal recordar que Benito Pérez Galdós feia una mica de trampeta a l’hora de valorar les bondats estètiques de determinats nuclis de població: sense anar més lluny, l’any 1878, en una entrega posterior dels seus Episodios Nacionales, escrivia sobre Solsona que «era, allà por los turbulentos principios de nuestro siglo [XIX], una de las más feas y tristes poblaciones de la Cristiandad».

Les consideracions de Benito Pérez Galdós al voltant de la manca d’encant d’aquestes dues poblacions properes i tan similars en certs aspectes, no derivaven d’un coneixement directe de cap de les dues, on mai no hi havia posat els peus, sinó de la projecció dels seus ideals polítics liberals sobre dues poblacions força representatives, des de la perspectiva vuitcentista, del conservadorisme polític, del tradicionalisme antiliberal i de l’enorme pes que conservava un clergat obertament militant a favor de la causa carlina. És a dir, que estaven dictades pels seus prejudicis.

Res millor per trencar aquest tipus de prejudicis com obrir-se al coneixement de l’altre. En el seu entossudit menyspreu dels territoris afins als posicionaments tradicionalistes, a Benito Pérez Galdós li mancava, segurament, una major perspectiva històrica per discernir el context i les motivacions que van provocar que determinats territoris de la geografia nacional es decantessin per aquest tipus de plantejaments. Precisament, per aprofundir en aquestes perspectives i contextos i, en definitiva, per conèixer una mica millor la història de la nostra ciutat, divendres vinent farem el tret de sortida d’un nou curs d’extensió universitària, emparat per la UNED, i dedicat a la història de la nostra ciutat. Disset especialistes en diversos àmbits de la història, el patrimoni, la documentació, la geografia i l’economia desgranarem, durant deu divendres a partir del dia 16 de febrer, els diversos aspectes d’aquesta història a un auditori format, ara per ara, per una setantena d’alumnes matriculats. Esperem que aquesta experiència totalment pionera agradi a tothom, alumnes i tutors, i que entre tots sortim del curs havent après moltes coses. Qui sap si fins i tot acabarem concloent que la particular visió que tenia Benito Pérez Galdós sobre la nostra ciutat al darrer quart del segle XIX pot arribar a ser també una curiosa manera de promocionar-la a principis del segle XXI.