D'Os de Civís a la Terra del Foc

 

Penenclavament és una paraula que, cal reconèixer-ho, sona fatal. Es tracta d’un neologisme que prové de la unió d’un prefix adoptat de la paraula llatina «paenes», que podem traduir com «gairebé», amb el concepte que defineix un territori completament envoltat per un altre del mateix rang. Així, un penenclavament es podria definir com una porció del territori que, malgrat no tenir una discontinuïtat geogràfica amb la resta de l’estat propi, és pràcticament inaccessible sense passar per territori estranger. No cal buscar-hi cap altre significat estrambòtic, es tracta d’un mot que vincula a nivell conceptual un indret com Os de Civís amb la província argentina de la Terra del Foc, a l’extrem sud del continent americà, només accessible des de territori xilè.

Concentrem-nos, però, en el penenclavament més nostrat, Os de Civís, indret on, no fa pas tant, tenia en els barrets de mexicà adquirits pels turistes francesos que hi accedien amb aquells autobusos tot-terreny descapotats, un dels seus principals actius comercials. Es tracta de l’àmbit més septentrional del municipi de Valls de Valira, i està físicament connectat amb el terme de Civís, dins del mateix municipi, i amb el d’Alins de Vallferrera, tots dos dins de Catalunya, però en la seva major part delimitat per les parròquies de Sant Julià i de la Massana, amb un únic accés per carretera a través de territori andorrà.

De fet, des d’un punt de vista estrictament geogràfic, el terme estaria enclavat dins de les valls d’Andorra. El riu d’Os, conformat per la confluència de les aigües dels rius de Salòria i de Setúria amb les del torrent de Montaner, desemboca al riu Valira a l’alçada d’Aixovall. I si aprofundim una mica més en aquesta lògica geogràfica, podria semblar estrany que Os de Civís no hagi esdevingut històricament la vuitena parròquia andorrana. El cert, però, és que almenys des d’època medieval el nucli i la parròquia han estat clarament diferenciats de les valls andorranes. En aquest sentit, l’acta de consagració de la catedral d’Urgell —que tot i que falsa, aporta força dades per conèixer les realitats de l’alt comtat d’Urgell a principis del segle XI, que és quan fou redactada— recull clarament la pertinença d’Os de Civís a la vall de Sant Joan, conjuntament amb Civís, Ars, Asnurri i Argolell, i no pas a la d’Andorra.

Qui conegui una mica el país entendrà que aquesta vall de Sant Joan de vall només en té el nom. Cal considerar l’ús del concepte de vall com una denominació emprada en temps dels primers comtes d’Urgell per designar unes unitats administratives menors dels sectors muntanyencs dels seus dominis. Tot i que es basaven en gran mesura en grans unitats morfològiques del tipus vall, la seva delimitació no resseguia necessàriament les carenes, com en el cas de la vall de Castellbò, que sempre havia integrat el nucli d’Avellanet, situat a la vall de Pallerols. En el cas de la vall de Sant Joan, la seva definició hauria estat el resultat de la integració de les parròquies muntanyenques del flanc occidental d’Andorra, potser articulades per una via important, tal vegada transhumant. Tot aquest conjunt ben aviat cauria sota el ferm domini feudal dels senyors de Caboet, qui sap si vinculats a les valls de Sant Joan pel camí transhumant que sabem que es projectava cap al sud unint les carenes que separen les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa, passant pel port del Cantó i per Taús per arribar, finalment, a les parts altes de la vall de Cabó. Aquests senyors de Caboet que, com sabem, tingueren un paper força més limitat a les valls d’Andorra, podrien haver estat un nou factor d’integració dels diferents territoris de la vall de Sant Joan, a les quals s’uniria també la parròquia de Tor (!!!), de manera que hauria estat una qüestió de caire més polític que geogràfic la que determinà que Os de Civís no arribés a integrar-se mai a les valls d’Andorra, contra tota la lògica que no fou capaç d’imposar la geografia.

És veritat, però, que una petita part d’Os de Civís sí que arribà a integrar-se a Andorra. El terme, actualment, està delimitat al nord per la coma de Setúria, aquella banya de l’esquerra del mapa d’Andorra que es projecta cap a ponent. Doncs bé, fins almenys a principis del segle XVI la banya en qüestió pertanyia al terme d’Os de Civís, i no seria fins algun moment posterior que seria absorbit per la parròquia de la Massana, a qui pertany actualment, de segur que com a punt i final d’un procés de control de pastures que degué de ser conflictiu i que ha deixat un petit rastre a l’imaginari col·lectiu amb la llegenda d’un home d’Os i un home de Pal que lluitaren per decidir qui es quedaria amb les pastures de Setúria.

En qualsevol cas, la pèrdua de la coma de Setúria per part dels veïns d’Os de Civís seria un esdeveniment cabdal per fer d’aquest terme un penenclavament, tot i que el procés no culminaria fins a l’obertura de la carretera que l’uní amb Aixovall. A partir d’aquest moment, Os de Civís quedaria conceptualment agermanada amb la Terra del Foc, limitats tots dos territoris a accedir-hi per terres estrangeres. No conec cap altre lligam que uneixi aquests dos territoris, perquè no em consta que a la Terra del Foc venguin barrets de mexicà.