Una escudella surrealista

                             

                                Salvador Dalí, cap a 1965. Robert Higgins - viquipèdia.

Ara que arribin les festes de Nadal i que hi haurà escudella a la taula de moltes cases, trobo força avinent parlar d'una escudella singular, d'una fama que creuarà l'Atlàntic i que atraurà un dels grans genis de la pintura del segle XX a la comarca de lAlt Urgell.

Home de llargs bigotis recarregats, mirada al·lucinada, vestimenta estrafolària i actitud còmica, Salvador Dalí era, evidentment, molt més que això. Va ser, com bé sabem, un dels artífexs principals del moviment surrealista que va enriquir, amb les aportacions, la revolució estètica representada per les primeres avantguardes del segle XX. Dalí va conrear amb un estil personalíssim, basat en la pintura renaixentista passada pel sedàs de les teories del subconscient de principis del segle XX, que el va convertir en una de les grans patums artístiques de la passada centúria, posició que es va cuidar molt bé de guarnir i fomentar amb les seves estudiades extravagàncies, convertides en una faceta més de la seva carrera professional.

Una cosa que potser la gent no coneix tant de Salvador Dalí és la seva passió gastronòmica per l'escudella i la carn d'olla. amic català aquesta preferència gastronòmica, queixant-se amargament que la seva assistenta no preparava mai, el seu amic li va recomanar que quan tornés a Catalunya, si volia degustar una escudella i carn d'olla excel·lent, anés a dinar a Cal Dolcet d'Alàs, que ell no havia tastat mai enlloc una escudella com aquella.

Cal Dolcet era llavors hostal, fonda, cafè i sala de ball, un establiment de gran solera a la comarca de l'Alt Urgell, portat pel Ramon i la Pepita, que li havia donat una fama justa. fer-los una visita per menjar la seva escudella i la carn d'olla.

Passats uns dies, els de Cal Dolcet van rebre una trucada des de Cadaquès per encomanar una escudella per a cinc persones, una d'elles Salvador Dalí, a dos quarts de tres de la tarda i de rigorós incògnit. Diuen que serà l'única vegada que Dalí va pujar a Andorra i va arribar a Alàs de tornada, avorrit de la cua de vehicles a la duana, tard, a les quatre de la tarda, amb el Cadillac i acompanyat de la Gala , de dos amics i del seu xofer. Tot i l'estona passada a la cua, el recorden ben trempat, somrient i saludant la gent. Els comensals van seure a taula disposats a menjar la cèlebre escudella i carn d'olla que havia arribat a oïdes del mestre a Nova York estant. Havent acabat, i visiblement satisfet, el pintor es va posar a parlar amb la família. Ramon i Pepita, que ja tenien dos fills, tornaven a estar esperant. El visible embaràs de la mestressa va cridar latenció de Salvador Dalí. Va demanar alguna cosa per escriure, li van portar una cartolina, i va estampar el seu autògraf al costat del nom del restaurant, i va fer el dibuix d'un quixot molt estilitzat, i al dors va fer un escrit a qui vaticinava que la criatura que tindrien Ramon i Pepita seria un nen i que seria alt i prim, com així va ser. Arribat l'estiu va néixer un nen, que seguint la tradició familiar li van posar també de nom Ramon. I el dibuix i l'autògraf de Salvador Dalí, que imprimirien a la carta del restaurant, va ser catalogat per la Fundació Gala-Dalí amb el títol de La Profecia . El pintor va manifestar que havia pagat la pena el viatge des de la costa i el Ramon Pare no els volen cobrar l'àpat. L'endemà va explicar l'episodi a l'Enric Monrós, de la Seu, que era el corresponsal de La Vanguàrdia i que va fer un article que va ser publicat al rotatiu barceloní.

Vora dos anys després d'aquesta visita singular, un altre grup igual de singular que també volia discreció va a sopar a Cal Dolcet. El seu aspecte i la seva actitud, però, situava el grup a les antípodes del caràcter despreocupat del pintor de Figueres. Eren militars i un d'ells esdevindria famós per uns fets que estaven a punt de desencadenar-se. Era el general Milans del Bosch, cap de la III Regió Militar amb seu a València. Poc temps després d'aquest sopar, el 23 de febrer de 1981, el general Milans del Bosch es faria mundialment famós en treure els tancs a la ciutat de València, posant-se al costat de l'intent de cop d'estat iniciat amb l'assalt i el tiroteig al Congrés dels Diputats pels agents de la Guàrdia Civil del coronel Antonio Tejero Molina que, com sabem, fracassà sense que encara avui és coneguin totes les implicacions. En qualsevol cas, cal Dolcet sempre han tingut la sospita que potser en aquell sopar no tan sols és lloar la qualitat de l'escudella de l'establiment —suposant que haguessin sopat escudella, que seria molt suposar-, sinó que potser general Milans del Bosch volia treballar per garantir-se adhesions al moment del cop d'estat, per bé que la guarnició propera, més enllà de treure'n alguns sentinelles al voltant dels pavellons militars de la Seu, poca cosa més va fer, que se sàpiga, el 23-F.

Actualment, Cal Dolcet és hotel i restaurant i el porten els fills del Ramon i de la Pepita, entre ells el Ramon fill, la prova vivent de les habilitats endevinatòries de Salvador Dalí. L'establiment segueix conservant el prestigi que és guanyà en temps dels pares i segueix acollint clients d'allò més interessants, tot i que de militars colpistes no recorden haver-ne atès cap més.