El castell del moro Musa

    Aspecte general dels Castellots de Mussa.

Ja feia dies que m’havia proposat escriure aquest article. De fet, li devia a la persona que em va empènyer en el seu moment a posar-me amb aquestes píndoles d'història local amb què us he anat bombardejant durant els darrers dos anys i escaig, l’Anna de Mussa. Sí, escric el nom d’aquest poble del Baridà segons aquesta forma no normativa de manera conscient. Sé que als veïns d’aquesta població els agrada més així i, d’altra banda, si jo pronunciés aquest topònim en la seva forma normativa, amb el meu català occidental, sonaria com Musse, i tampoc no ho acabo de veure clar.

L’escrit d’avui, per tant, se situa a Mussa, un dels millors llocs des d’on contemplar la serra del Cadí, tot i que això, com a bon urgellenc, ho he de dir amb la boca petita. Situats en aquesta població baridana, em despertava un especial interès l’indret anomenat els Castellots, ubicat sobre un serrat a menys d’un quilòmetre al nord. Me n’havien parlat anteriorment. Havia sentit a dir que allà hi havia hagut el castell del moro Musa, construït en algun moment nebulós de l’alta edat mitjana, en què els sarraïns campaven encara per aquestes terres del Pirineu. Musa era un cabdill musulmà, pare d’una filla de gran bellesa, que morí jove i fou enterrada pels encontorns. Però no ens apartem del tema principal. Segons sembla, del castell naixeria el poble de Mussa, que heretaria el nom del pretès cabdill sarraí.

La cosa és que l’Anna ens va convidar a la Gemma i a mi a fer una excursió als Castellots, per veure com era i què s’hi veia exactament. Havia de ser una passejada de deu minuts que es va convertir en prop d’un hora perquè, possiblement a causa de la pressió escènica, diguem que no vam saber trobar el camí a la primera, i una mica més i arribem a Aransa (un altre poble que escric en sentit no normatiu perquè no em soni com Aranse). Finalment, quan amb la col·laboració d’un altre veí del poble vam corregir la ruta i vam arribar l’indret, ens vam trobar amb les restes mig emboscades d’un emplaçament aturonat, totalment enrunat, per bé que passejant-hi s’hi podien distingir les restes d’alguns habitacles. Els possibles murs perimetrals s’havien ensorrat també i havien format tarters de rocs als vessants. Per la part sud, a la part baixa del turó, es podien veure les restes d’un antic camí vorejat per uns murs de pedra de mides considerables. Situats dins del recinte, i malgrat la presència d’arbres que dificultaven la visió, enteníem que estàvem en un indret amb vistes, que controlava no tan sols el terme de Mussa fins al Roc de l’Àliga, sinó fins al terme de Bar, més enllà de la vall del Segre. Un indret propici, per tant, per a la ubicació del castell, que hauria estat la funció més probable d’aquell emplaçament, arran de les evidències físiques i del mateix nom dels Castellots amb què era conegut. En altres temps s’hi havien trobat restes de ceràmica, grisa medieval segons vaig deduir de les explicacions donades, que, si més no, situava les restes dins d’aquest horitzó cronològic, sense altres precisions. I evidentment, hi havia la llegenda del tresor, que l’Anna, segons ens explicava, havia pujat a buscar amb una pala i un cubell quan era petita. Si el va trobar no ens ho va voler dir.

A quin castell pertanyien les restes dels Castellots de Mussa? La documentació que coneixem no recull cap castell amb un emplaçament identificable a l’entorn més immediat, però sembla poc probable que es tractés d’un assentament sarraí dirigit per un tal Musa. En canvi, sí que coneixem un castell àmpliament recollit en la documentació anterior a l’any 1200, construït per aquella zona, en un sentit ampli, però d’emplaçament desconegut. Parlo del castell de Queralt, que configurava el sistema defensiu del comtat de Cerdanya durant el segle xi, junt amb els castells de Miralles i de Sant Martí, i que fou cedit al vescomte Pere Ramon de Castellbò i a la seva esposa Sibil·la, vescomtessa de Cerdanya, l’any 1126, per controlar aquella frontera sempre complicada amb el comtat d’Urgell. L’any 1188 el castell de Queralt deixaria de figurar en la documentació durant molt temps, i no reapareixeria fins més de cent anys després, l’any 1298, en un context també molt conflictiu per la creació del nou Regne de Mallorca, que englobava la Cerdanya i el Rosselló, però ja no com a castell pròpiament dit, sinó com una antiga demarcació on s’hi havia construït un altre castell, el d’Aransa, inexistent fins aleshores i que, molt probablement, prenia el relleu de l’antic castell de Queralt.

Fa un temps, amb els amics Oliver Vergés i Miquel Ribó, vam proposar-nos trobar l’emplaçament de l’antic castell de Queralt, que buscàvem, seguint les indicacions no sempre precises del corpus enciclopèdic de la Catalunya Romànica, per la part alta del terme d’Aristot, pels voltants del coll de Queralt on hi havia un tarter de rocs que podria fer pensar que hi havia hagut alguna edificació important del tipus fortalesa en un passat indeterminat. Al final, ens vam fer una fotografia al tarter en qüestió amb escassa convicció i vam tornar-nos-en amb aquest trist premi de consolació a la plana de l’Urgellet.

Veient l’entitat de les restes dels Castellots de Mussa, i la vinculació del terme de Queralt amb el futur castell d’Aransa, em demano si el castell del moro Musa no seria, en realitat el castell de Queralt. Penso que tindria molt més sentit. Hauria estat un punt de referència en el pas dels comtats de Cerdanya i Urgell en aquell sector i, potser per aquest motiu, destruït durant les turbulències bèl·liques del temps d’Arnau de Castellbò... sempre que no hagués desaparegut per haver esdevingut un indret massa perdedor.