Una nit a Tresponts
Pas de Tresponts a peu, el 8 de novembre de 1982. Ajuntament d'Organyà. Durant segles i més segles el pas del congost de Tresponts ha estat una operació tan necessària com inquietant. Necessària per comunicar les terres altes d’Urgell i Andorra amb Organyà i el gran sud urgellenc; inquietants pels seus murs ciclopis que cauen a pic sobre el Segre, pels trons que ressonen a les parets i per la caiguda de pedres com a constant amenaça per al passavolant, mecanitzat o no. De nit aquesta inquietud s’intensifica. Potser ara els túnels donen una nota de llum que atenua aquesta sensació, però la foscor absoluta fora d’aquests oasis de llum i la sensació desoladora de l’escàs trànsit nocturn no deixen que mai desaparegui del tot. Però per nits inquietants i desoladores al congost de Tresponts, la del 7 al 8 de novembre de 1982, quan unes pluges d’extraordinària intensitat a les capçaleres van provocar uns aiguats de tal potència que la vida pausada de les comunitats pirinenques es va con...
